Dilluns, 2 de desembre de 2024

Homilia del P. Valentí Tenas, monjo de Montserrat

Diumenge XXXIII de durant l’any (B)

17 de novembre de 2024



Daniel 12:1-3 / Hebreus 10:11-14.18 / Marc 13:24-32

Benvolguts Germans i Germanes: 

El Papa sant Joan Pau II, il·lustre pelegrí de Santa Maria de Montserrat, en el dia de la seva elecció al pontificat, (1978) a la plaça de sant Pere, a Roma, proclamà amb força el seu primer missatge a la ciutat i a tot el món: “No abbiate paura” “No tingueu por! – No tinguem por!”. Aquestes curtes paraules resumeixen l’esperit de tot l’Evangeli d’avui.  “Del dia i l’hora, ningú no en sap res ni tan sols els àngels, ni el Fill, només ho sap el Pare”. (Marc 13:32) 

Recordo, el Cap d'Any del 2000, al final de la Missa de mitjanit, ací a la Basílica de Montserrat, les places del monestir eren plenes de grups i grupets de gent. Uns amb “Ponchos”, altres amb vestits blancs de tota mena, amb cara llarga i trista, i nosaltres de festa i joia pel nou segle. No cal dir que els vàrem convidar a Coca de Montserrat i Xocolata desfeta, com és tradició i costum en aquella matinada freda del nou any,  i del nou mil·lenni.  

Ni els antics escrits de profecies i desgràcies medievals! Ni els càlculs de prediccions catastròfiques dels calendaris del nou món! Ni els senyals exteriors d’estrelles! O la desprogramació informàtica mundial!… No! Res de res!, una nit tranquil·la!… No tingueu por! – No tinguem por!!!                        Sempre hi ha algú que s’acaba creient aquestes coses, sols cal anar-les repetint, i tornar-les a repetir i repetir, fent cara seriosa i veu impostada, amb una música misteriosa suau de fons. Com diu el Salm 90: “Mil anys als vostres ulls, són com un dia que ja ha passat”. 

La Gent gran del meu poble diu: “L’home proposa, en el sentit que planifica, que vol fer i fa, però, Déu disposa, en el sentit que Ell és el veritable origen i finalitat de la nostra vida mortal”.  

Germans i Germanes: ¿Vivim el nostre temps amb por? O Vivim el temps de la nostra vida com a regal de Déu? Vivim el nostre temps com a oportunitat? Vivim un temps per dir: “Germà Sol, Germana Lluna”. Vivim el temps per a reflexionar sobre la nostra relació amb Déu i els Homes? El temps és limitat i ens permet oferir les nostres accions, bones o dolentes. Un temps de preocupacions i una ocasió única per estimar a tothom, perquè som: “Llum i Sal de la Terra”. Com ens remarca el Profeta Daniel, en la primera lectura d’avui: “Els justos resplendiran com la llum del firmament… brillaran com estels per sempre més”.  

Personalment, no em fa por la fi del món, però em fa, molta més por, el poc seny de molts governants d’aquest món. Un comportament polític o militar irresponsable per part dels dirigents, pot portar a la mateixa autodestrucció, i desgraciadament, sense mitjans per a combatre-la. En definitiva, cal viure vetllant , ferms en l’amor i cuidant el nostre petit planeta blau, que ens demana una gran misericòrdia ecològica. Tots recordem desgraciadament la tràgica DANA del País Valencià. 

El Pare Basili  Girbau, últim monjo ermità de Montserrat, deia: “El món no s’acaba, els qui s’acaben som nosaltres si maltractem el món”. 

En la Nit de la gran Vetlla Pasqual. Durant el lucernari del foc Nou i de la Llum nova, El Celebrant amb un estilet marca la Creu del gran ciri Pasqual tot dient: “Crist Ahir i Avui. Principi i Fi. Alfa i Omega. D’ Ell són els Temps, i els Segles. A Ell la Glòria i el Poder, per tota l’Eternitat”.  Amén. 

Germans, avui és el Diumenge XXXIII, i s’acaba pràcticament l’any Litúrgic. Un temps Humà per a viure la vida de Jesús dins el nostre cor a la Llum nova de la Pasqua. Un espai per residir en comunitat que Déu és Amor. Un període d’alegria, de joia, d’esperança, perquè Crist és present, i vindrà un dia en glòria i majestat. “Veniu Senyor Jesús!” (Maranatha). 

El matí de Pasqua, l’Àngel del Senyor digué a les Dones: “No tingueu por! Busqueu Jesús de Natzaret, el Crucificat, ha Ressuscitat! No és aquí! És Viu!”.   No tingueu por!  No tinguem por!  Amén. (Marc. 16:6) 
Etiquetes
Homilies
Participació